L´Àrea de Polítiques Lèsbiques de la FELGTB és un dels àmbits de treball més significatius per a aquesta entitat. La seva primera coordinadora fou Desirée Chacón des del 2002 fins el 2005, activista destacada en la FELGTB. En aquells moments, era l´Encarregada del Grup de Lesbianes de COGAM – Madrid, càrrec que deixà el 2004. Darrere d´ella, prengué el testimoni Patricia Ojeda, activista lesbiana de GAMÁ, la qual dirigí l´Àrea des de llavors fins el 2006. Al gener del 2007, fou elegida l´actual coordinadora de l´Àrea, Carmen G. Hernández, activista del Col.lectiu Lambda del País Valencià, la qual havia estat Portaveu, Responsable de Comunicació i Coordinadora de la Comissió d´Educació de l´entitat esmentada.
D´acord amb l´article 24 dels Estatuts de la FELGTB –reformat en el seu IV Congrés celebrat el 2007–, “Existeix una Àrea de polítiques lèsbiques composta pels grups i seccions de dones de les associacions membres amb autonomia per al desenvolupament de les polítiques lèsbiques, l´organització i el funcionament de la qual s´establirà mitjançant el Reglament de les Àrees Federals.” L´Àrea centra el seu treball en el desenvolupament de polítiques i accions que ajudin a posar fi als diferents nivells de discriminació que pateixen les lesbianes en la nostra societat.
L´Àrea de Polítiques Lèsbiques es reuneix almenys quatre cops a l´any i, des del 2007, s´organitza internament en diverses comissions de treball. A més d´organitzar i dur a terme les Jornades biennals de Polítiques Lèsbiques, l´Àrea vol desenvolupar tot tipus d´activitats i accions que li permetin aconseguir els seus objectius.
Per a més informació, poden contactar amb la seva Coordinadora actual en el correu electrònic següent: politicaslesbicas@felgtb.org
FÒRUM DE POLÍTIQUES LÈSBIQUES DE LA FELGTB http://politicaslesbicas.foroactivo.com/index.htm
“Les lesbianes som com a mínim la meitat de la població homosexual, per tant no podem ser considerades com una minoria dins d´aquesta. El discurs social i polític emanat de l´anomenat moviment lgtb continua sent, malgrat un evident esforç realitzat en els darrers anys, androcèntric. Els gais, els barons, segueixen sent la mesura de totes les coses. Està costant que el discurs sociopolític incorpori la realitat de les dones homosexuals i hem de ser conscients que més enllà de la discriminació legal que patim gais i lesbianes, la situació social, econòmica, familiar, sexual, etc., de les lesbianes és diferent de la dels gais, i aqueixa diferència s´ha de fer visible per poder ser combatuda. I la lluita per aqueixa igualtat és cosa de tots. La igualtat entre gais i lesbianes ha de passar perquè ambdues realitats s´incorporin en igualtat al discurs comú i ambdues realitats siguin conegudes i totes les desigualtats combatudes amb els mateixos recursos comuns. Les lesbianes no són allò “particular” en la realitat lgtb, sinó allò general també. Les eines d´uns i d´altres per aconseguir la igualtat amb la resta de la societat són, en la majoria dels casos, diferents, i per tant el coneixement d´ambdues realitats és imprescindible per dissenyar estratègies que combatin la desigualtat esmentada”.
(Conclusió aprovada per unanimitat durant el 2n Congrés de la FELGT)